Europa planta cara al cargol poma

• Brussel·les es compromet a desembutxacar més de 600.000 euros a l'any per aturar la propagació fins ara imparable de la destructiva espècie invasora

Milions d'exemplars al Delta de l'Ebre

Arran de les peticions expresses de la Generalitat, la Unió Europea ha decidit finalment involucrar-se en la lluita al delta de l'Ebre contra la plaga del cargol poma, una de les 100 espècies invasores més temudes del planeta. Brussel·les ajudarà a costejar aquest mateix any amb més de 600.000 euros el pla de xoc sense precedents que el Departament d'Agricultura ha posat en marxa per contenir l'expansió d'aquest mol·lusc devastador inundant amb aigua de mar 2.500 hectàrees d'arrossars del marge esquerre del delta, el més afectat per la plaga, segons confirma Jordi Sala, director general de Desenvolupament Rural.

La decisió de l'administració europea no és un assumpte menor, ja que suposa a la fi el reconeixement de la UE que la plaga del cargol poma és un problema comunitari de primer ordre. Fins ara, Brussel·les havia observat des de la distància, amb cert escepticisme, la plaga que fa tres anys que sacseja els productors d'arròs del delta de l'Ebre i amenaça tot el seu ecosistema. El Ministeri d'Agricultura assegura que també ha treballat per obtenir el finançament europeu corresponent als anys 2011, 2012 i 2013, i concreta que el "cofinançament" de la UE podria arribar als 2,6 milions d'euros.

La decisió més polèmica de Brussel·les es va conèixer fa pocs mesos, quan la Generalitat va confirmar que els pagesos de l'arròs del delta, ja castigats pels efectes de la plaga amb danys als arrossars, deixarien, a més a més, de percebre una part de la subvenció de la UE (300.000 euros anuals) per haver assecat part dels camps amb la finalitat de combatre precisament aquest invasor.

"Ara tenim el compromís de la UE; consideren que és un tema important. Pot ser la porta d'entrada del cargol poma a tot Europa; aquí tenim una gran oportunitat per eradicar-lo", adverteix Sala. Per als pagesos ebrencs, que adverteixen que la plaga ja afecta una zona de 2.500 hectàrees d'arrossars, el que fins ara ha marcat el combat contra aquesta espècie invasora és la poca capacitat de reacció que han tingut les administracions públiques, sigui el Departament d'Agricultura, el Ministeri d'Agricultura o la Unió Europea. "S'ha actuat tard i malament. Demanem diners a Europa i Madrid, però també hem de fer autocrítica Fins ara ens hem gastat vuit milions d'euros i cada vegada hi ha més cargols poma. Alguna cosa no s'ha fet bé", diu Dani Forcadell, responsable nacional de l'arròs d'Unió de Pagesos (UP).

El sindicat agrícola denuncia que el pla de xoc ha acabat arrencant amb retard, aquest desembre, per falta de previsió del Departament d'Agricultura. La Generalitat assegura que aquest endarreriment, ¿per culpa de la meteorologia", no tindrà cap afectació. ¿Les pluges són una excusa, indigna que s'actuï tard i malament, perquè segurament fent-ho bé no sortiríem d'aquesta. Llencem diners a les escombraries perquè no fem les coses quan toca", critica Forcadell. Per Unió de Pagesos, s'haurien d'haver assecat els camps abans i haver fet arribar també abans l'aigua del mar als 350 quilòmetres de la xarxa de canals i altres enclavaments estratègics. "Tampoc no entenem que encara no s'hagi obert una línia seriosa d'investigació", critica Forcadell, indignat, que alerta que en altres països castigats per la mateixa plaga es van acabar abandonant cultius.

Per comprovar el nivell d'efectivitat del pla de xoc actual, s'haurà d'esperar que comenci la propera campanya arrossera, a la primavera. Quan es comenci a sembrar el cereal i la planta comenci a créixer, amb els camps inundats de nou, es podrà veure si s'ha aconseguit contenir o no la plaga. Dels resultats que s'obtinguin de la inundació amb aigua de mar d'arrossars i l'assecatge de 7.000 hectàrees més de camps dependrà en bona part el suport de la UE. "Si això funciona, Europa s'hi continuarà implicant a escala econòmica", assegura Sala. Entre els objectius prioritaris, que la plaga no s'estengui pel marge dret del delta, fet que seria catastròfic. El Ministeri d'Agricultura també ha acabat implicant-se de manera directa en la lluita contra l'expansió de la plaga. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) desemborsarà 400.000 euros per investigar com es pot contenir la propagació del mol·lusc en l'últim tram de l'Ebre, convertit en un gran viver de cargols poma. Ara per ara al riu no hi ha cap pla concret d'extermini.

Un mol·lusc voraç, resistent i superreproductiu

L'espècie de cargol poma (Pomacea insularum) que ha envaït el delta de l'Ebre és un herbívor de gran voracitat i resistència extrema, originari de latituds més càlides però capaç de sobreviure al fred de l'hivern i a l'escassetat d'aigua enterrat en el fang. Amb una mida de 10 a 15 centímetres de diàmetre, la femella pon uns 1.200 ous cada vegada. Originari d'Amèrica del Sud, devora la planta de l'arròs durant la fase inicial de creixement, i pot arribar a arrasar cultius sencers, com ha passat a l'Àsia.

La factura de la plaga: 5,7 milions de diner públic

Només el 2013 la Generalitat va gastar 1,6 milions d'euros per combatre el cargol poma. El Ministeri d'Agricultura assegura que ha desembutxacat 1,2 milions d'euros en el període 2011-2013, xifra que s'afegeix als 4,4 milions gastats per la Generalitat en tot el període. La plaga ja ha costat 5,7 milions a l'Administració central i a l'autonòmica, segons dades facilitades pel Govern espanyol. Ara els diners de la Unió Europea serviran per recuperar part de la despesa feta.

Font: "La Vanguardia", 6-01-2014