Després del vistiplau del Consell de Garanties Estatutàries a la partida destinada a la consulta, el Parlament va poder aprovar ahir els pressupostos generals de la Generalitat per al 2014 amb els vots de CiU i ERC i l'oposició de la resta de l'arc parlamentari.
Els comptes, a grans trets, no són gaire diferents dels anteriors, pactats amb el PP. Sumen uns recursos disponibles de 20.373 milions d'euros, inferiors en un 12,5% als del 2012, prorrogats el 2013. No inclouen noves retallades, tot i que consoliden les anteriors i persegueixen un dèficit de l'1% davant l'1,58% amb què es va tancar l'exercici passat. Si no hi ha nous ajustos, la reducció de la diferència entre ingressos i despeses ha de venir per l'augment dels ingressos.
I aquí el Govern preveu unes entrades de 2.318 milions procedents de privatitzacions i concessions d'uns actius i serveis que el conseller d'Economia no va voler precisar en la presentació del projecte de llei i que ahir, tres mesos després, el Govern tampoc va aclarir a la Cambra per no donar pistes, segons va dir, a possibles compradors i licitadors. El mínim que es pot dir és que es tracta d'una estimació arriscada, pel fet que els 20 edificis que el Govern ha venut des del 2012 li han reportat uns 315 milions, i la més gran (i irrepetible) privatització d'una empresa pública -la d'Aigües Ter-Llobregat, subjecta a litigi- ha procurat uns mil milions d'euros.
CiU va defensar ahir els seus comptes presentant-los, de forma grandiloqüent, com «els més socials de la història». El cert és que, si bé la despesa social suposa el 71,5% del total, la inversió per habitant ha caigut al nivell de fa una dècada, i en termes absoluts -és a dir, reals- és molt menor que en altres èpoques.
El Govern ha pogut aprovar els pressupostos gràcies als vots d'ERC, que a canvi ha aconseguit introduir algunes de les seves propostes, com la recuperació parcial de l'impost de successions. Així, els hereus de més d'un milió d'euros no n'estaran totalment exempts. També s'hi han incorporat algunes de les taxes que Esquerra portava al seu programa, que reportaran uns 55 milions addicionals. Així doncs, la principal contrapartida arrencada per ERC no és d'índole fiscal, sinó identitària: l'acord sobre la data i la(les) pregunta(-tes) de la consulta que va segellar amb CiU al desembre.
CiU va defensar ahir els seus comptes presentant-los, de forma grandiloqüent, com «els més socials de la història». El cert és que, si bé la despesa social suposa el 71,5% del total, la inversió per habitant ha caigut al nivell de fa una dècada, i en termes absoluts -és a dir, reals- és molt menor que en altres èpoques.
El Govern ha pogut aprovar els pressupostos gràcies als vots d'ERC, que a canvi ha aconseguit introduir algunes de les seves propostes, com la recuperació parcial de l'impost de successions. Així, els hereus de més d'un milió d'euros no n'estaran totalment exempts. També s'hi han incorporat algunes de les taxes que Esquerra portava al seu programa, que reportaran uns 55 milions addicionals. Així doncs, la principal contrapartida arrencada per ERC no és d'índole fiscal, sinó identitària: l'acord sobre la data i la(les) pregunta(-tes) de la consulta que va segellar amb CiU al desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada