- Revés a Iberpotash: una nova sentència motivada per un recurs presentat per l'Associació de Veïns de la Rampinya de Sallent tira per terra l'autorització ambiental que ja va anul·lar temporalment el mateix tribunal en el cas Estradé
- El Tribunal Superior anul·la l'autorització atorgada pel Govern el 2008 per inadequació urbanística i falta d'avaluació d'impacte ambiental
Iberpotash ha rebut un nou revés judicial sobre el runam del Cogulló.
Una sentència, però, que sobresurt dels precedents més immediats perquè
deixa absolutament fora de la legalitat tot el gran dipòsit de residus
sallentí.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès una sentència que
declara nul·la l'autorització ambiental concedida l'abril del 2008 pel
departament de Medi Ambient de la Generalitat a l'empresa minera per a
l'extracció i tractament de recursos minerals a Sallent i Balsareny. En
definitiva, es tracta de la llicència que autoritza l'activitat que es
porta a terme en aquesta part de l'explotació, essencialment l'abocament
en el runam del Cogulló. I afecta no només l'ampliació prevista, sinó
que deixa en fals el que ja era existent.
La sentència resol el contenciós administratiu interposat per
l'Associació de Veïns Sant Antoni de la Rampinya -representats per
l'advocat berguedà Climent Fernándezcontra la Generalitat, l'Ajuntament i
Iberpotash per la concessió d'aquella autorització. Una llicència que
ja va rebre un primer revés ara fa dos anys arran del contenciós
interposat per l'advocat sallentí Sebastià Estradé. En aquell cas també
s'anul·lava aquesta autorització ambiental (vegeu desglossat), però era
una anul·lació de caràcter temporal, ja que l'únic motiu al qual
s'aferrava el jutge era que la fiança pel runam del Cogulló era massa
baixa. Es tractava, doncs, d'una anomalia resoluble, i precisament el
magistrat donava en aquella resolució un termini -de dos mesosperquè
se'n presentés una de nova, juntament amb un nou pla de restauració.
Quina és la diferència d'aquella sentència respecte de la que acaba
d'emetre el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Que
aquesta darrera no només incorpora l'argumentari de la sentència Estradé, sinó que pivota sobre dos elements més que, sobre el
paper, no permeten una resolució a curt termini, sinó que requeririen
començar de nou tot el procediment per obtenir aquesta autorització.
Dos aspectes clau
La primera de les qüestions per les quals el Tribunal anul·la la
llicència és que considera -com així argumentava la part demandantque el
planejament urbanístic no s'adequa a l'activitat. No només al POUM
actual (aprovat fa dos anys), sinó als planejaments anteriors. L'advocat
de l'associació veïnal va presentar una prova pericial elaborada per un
arquitecte -i que el magistrat dóna per bonaamb la qual va anar acotant
el creixement del runam als diferents planejaments vigents des que es
va començar a generar la muntanya de
residus i va posar de manifest que en els successius espais temporals hi
va haver incompatibilitat amb la qualificació urbanística dels
terrenys. En aquest sentit, la sentència diu literalment que dels
plànols aportats per la prova pericial «no es pot sinó estimar
l'accentuada progressió fàctica del dipòsit, que ajustat al règim
urbanístic l'any 1981 ja comença a desbordar-se d'aquella conformitat
l'any 1988, es potencia i augmenta superlativament fins l'any 1999 fins i
tot per sobre de la generosa ordenació urbanística a la qual s'havia
arribat amb el planejament urbanístic del 1999, i que a raó de la menor
cobertura que dispensen les altres figures de planejament se segueix
engrandint i ampliant».
La segona qüestió clau és l'absència d'una declaració d'impacte
ambiental que el magistrat considera ineludible per a la concessió de
l'autorització ambiental ara anul·lada. La Generalitat va aprovar l'any
1998 una nova llei d'intervenció integral mediambiental per regular
l'activitat de les empreses, i per a les activitats que ja estaven en
funcionament va preveure un procés d'adequació, al que es va acollir
Iberpotash. Procés que precisament va motivar la petició de
l'autorització que és motiu de controvèrsia.
El tribunal argumenta que «de cap manera consta la subjecció del cas a
l'avaluació d'impacte ambiental de projectes, d'imperatiu jurídic
comunitari i estatal, i la tramitació seguida s'ha acontentat amb una
simple avaluació ambiental verificada». Per això, conclou que hi ha
disconformitat «amb l'activitat pretesa per l'ordenament ambiental per
la falta d'avaluació d'impacte ambiental de projectes d'exigència
comunitària, estatal i de la comunitat autònoma, i per la irrellevància i
improcedència de la simple avaluació ambiental verificada operada en el
cas».
«No es pot mirar cap a un altre costat»
Com ja ha passat en anteriors sentències, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no
s'estalvia adjectius a l'hora de qualificar i subratllar la presència i
la rellevància del runam salí del Cogulló. En aquesta línia, en un dels
paràgrafs de la resolució el magistrat posa en relleu que «ens trobem
davant d'un magnànim i magnífic 'statu quo' que no es pot passar per alt
mirant cap a un altre costat i que abasta una superfície d'unes 114
hectàrees, de les quals unes 48 són per a les instal·lacions mineres de
Sallent i el runam del Cogulló, amb una accentuació en superfície que
s'ha de ressaltar i amb un volum esplèndid i ostentós fins al punt que
té un creixement incessant a un ritme gens menyspreable de 650.000 tones
l'any el 2002».
El tribunal incorpora la resolució del cas Estradé, que demanava una fiança molt més elevada
La resolució dictada ara pel Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya té molt present en el seu fonament una sentència anterior que
afecta també el runam salí del Cogulló. Es tracta de la que va donar
resposta al litigi promogut pel veí de Sallent Sebastià Estradé, que es
va fer pública l'octubre del 2011. El jutge la utilitza com un dels
arguments per a la decisió d'anul·lar l'autorització ambiental.
En aquell cas, Estradé va presentar un recurs contenciós administratiu
contra una resolució de la conselleria de Medi Ambient del 29 d'abril de
l'any 2008, que el que feia era atorgar l'autorització ambiental a
Iberpotash per a l'extracció i tractament dels recursos minerals de
Sallent i Balsareny, i s'hi fixava una fiança per a l'abocament al runam
del Cogulló de 585.153 euros.
El tribunal admetia que, de diferents possibilitats que s'havien apuntat per donar sortida al residu,
només se'n podia considerar una, dividida en dues fases: la primera, «la
del creixement en altura del runam del Cogulló»; i la segona, «a partir
de la data de cessament de la generació de la sal, que es preveu cap al
2035».
Però el tribunal posava en relleu que l'autorització només tenia com a
efecte el procés acumulatiu de material i considerava procedent «la
disconformitat a dret» del demandant pel fet que no s'havia establert un
programa de restauració, equivalent al previst a partir del 2035, per
al lapse que hi ha fins a aquella data. Tot i que no concretava cap
xifra, establia que la fiança hauria d'equivaler almenys al 25% del
pressupost global de restauració. Posteriorment es va conèixer que
aquesta nova fiança era de 13,9 milions d'euros, però amb una rebaixa
del 50% que Iberpotash ja va fer efectiva (...)
Font: "Regió 7", 23-10-2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada