La resistència internacional contra la fracturació hidràulica
(fracking, en anglés) no para de créixer i de collir victòries.
La
primera edició del "Global Frackdown", el Dia Internacional Contra el
Fracking, el 2012, va ser un èxit rotund; a pesar d’haver-se convocat
amb molta precipitació, s’assolí una convocatòria massiva, amb prop de
200 actes en més de 20 països. Quan encara falta una setmana per a la
segona edició d’aquesta jornada de lluita, ja s’ha igualat el nombre de
convocatòries de 2012, i s’espera que se’n registren moltes més en els pròxims dies.
Activistes de tot el món uniran les seves veus per a demanar alt i clar
una prohibició d’aquesta tècnica que ja ha contaminat aqüífers, sòls i
aire als llocs on s’ha utilitzat de forma massiva per a extraure les
últimes molles de combustibles fòssils del planeta.
Ecologistes en Acció s’afegeix a aquest dia amb activitats a
Astúries, Cantàbria, Catalunya, País Valencià.... i ho farà amb el
mateix missatge unànime que caracteritza la resistència global:
"fracturació hidràulica, no, ni aquí, ni enlloc". Perquè el moviment
antifracking té clar que no cap una regulació adequada de la tècnica.
Els riscos que comporta són de tal magnitud que només hi cap una
prohibició. A més és comú la demanda d’abandonar l’insostenible camí
dels combustibles fòssils i dedicar tot aquest valuós esforç i diners a
accelerar el necessari i urgent canvi cap a un model energètic que
estiga basat en l’estalvi energètic i en les fonts renovables.
El moviment contra la fracturació hidràulica ha aconseguit que la
indústria mateixa el consideri un obstacle important per a l’exercici de
l’activitat. Aquesta oposició social s’ha traduït en moratòries,
prohibicions, augments de la càrrega reguladora i abandons dels
projectes per part de les companyies.
En concret, el moviment d’oposició ha aconseguit que s’aprovin més de
300 mesures contra el fracking en distintes comunitats dels Estats
Units, inclosa la prohibició a l’estat de Vermont. Ha aconseguit
prohibicions i moratòries a països com ara França, Bulgària, Holanda
o la Republica Txeca. Ha contribuït a organitzar la resistència a
Argentina, Tunis, Algèria, el Marroc o Egipte. Ha contribuït a endurir
els marcs reguladors en llocs com per exemple Austràlia. Ha retardat
l’activitat en països com ara la República d’Irlanda o Sud-àfrica o que
la Unió Europea comence a tenir-ne en consideració els riscos i reavalue
la seua normativa. I ha convençut 262 europarlamentaris (més d’1/3) que
voten a favor d’una moratòria immediata.
A l’Estat espanyol ja són sis les comunitats autònomes que han pres
algun tipus de mesura per a protegir-se de la fracturació hidràulica
(Andalusia, Astúries, Catalunya, La Rioja, Navarra i Cantàbria). Així
mateix, unes quantes províncies i prop de 400 municipis ja s’han
declarat "lliures de fracking".
Mentrestant les companyies intenten superar aquestes prohibicions
buscant el suport de governs com l’espanyol que aproven normatives que
els donen garantia jurídica i blindant els seus drets en les
negociacions de tractats del lliure comerç (com és el cas del tractat
TTIP actualment en negociació entre la Unió Europea i els EUA) per a
poder perseguir legalment les prohibicions. No obstant això, tindran
enfront tota una societat que el dia 19 d’octubre els recordarà alt i
clar que no tenen llicència social per a operar.
Font: "Ecologistes en Acció", 19-10-2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada