Intervindran:
- Sebastià Estradé, doctor en dret
- Benet Vendrell, vicepresident de l'AAVV de Sant Antoni del barri de la Rampinya de Sallent
- Daniel Barbé, geòleg, membre de la Xarxa per la Nova Cultura de l'Aigua
- Gabriel Borràs, ex-director de planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua
JA ERA HORA, encara que la sentència del TSJC declarant
il·legal l’autorització ambiental del Cogulló arribi quan l’empresa ja
havia dit que marxaria de Sallent, després que hagi llençat les tones de
runams que ha volgut al costat del riu i de que cap administració hagi
fet res per impedir-ho. Serà ara algú capaç de prohibir a aquesta
multinacional que aboqui una tonelada més al costat dels nostres rius? A
ProuSal ho hem demanat/exigit des de 2007 i ho continuem dient “Prou
d’abocar sal als nostres rius!”
El runams del Bages NO SON UN PROBLEMA DE PAISATGE:
es tracta del problema mediambiental més greu de Catalunya perquè
afecta un bé essencial i cada vegada més escàs: l’aigua. Si les
administracions no fan res, els runams seguiran salinitzant l’aigua del
Baix Llobregat i de Barcelona els propers cent anys i ens endeutaran,
apujant encara més el rebut de l’aigua. Comptem que, a més de les
moltes inversions que ja hem pagat amb els nostres impostos, ens costa 3
M€ anuals dessalar l’aigua a Abrera: ES UN PROBLEMA DE PAÍS.
PREPAREM EL FUTUR. Iberpotash ha declarat uns
actius de 375 M€, i ha reduït els sous dels nous contractes de minaires
en un 8%. Caldria comptar bé quan costarà restaurar el Cogulló (un
estudi recent xifrava la fiança en 50 M€) i començar a construir la
cooperativa/ societat municipal/ empresa que hauria de treure aquest
disbarat que mai hagués hagut d’estar aquí. Donats els temps que corren i
que el perfil actual de molts polítics és baix, aquesta futura empresa
potser aniria millor si fos gestionada pels mateixos treballadors, si
ens controléssim nosaltres mateixos: potser així aconseguiríem que
aquests diners - qui ha contaminat i contamina, que pagui- servissin de
veritat per treure el runam i no per omplir les butxaques d’algú, que la
feina és un valor fonamental i els diners, per pocs que siguin, millor
que vagin a les mans dels treballadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada