divendres, 19 de juliol del 2013

El Govern anuncia batalla judicial en tres fronts si no s'eleva el cabal

Els serveis jurídics de la Generalitat estudien per encàrrec de Vila recursos a la jurisdicció contenciosa, a Europa i al Constitucional.

Santi Villa amb representants de la PDE
El Govern de la Generalitat ha encarregat als seus serveis jurídics l’estudi de tres vies de confrontació legal contra el nou pla hidrològic de la conca de l’Ebre, pendent d’aprovació definitiva i que preveu un règim de cabals que ofega l’Ebre català.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, anuncià aquestes mesures en el ple del Parlament, ahir al matí, i davant la Plataforma en Defensa de l’Ebre i els alcaldes i presidents comarcals ebrencs, a la tarda.

La batalla judicial, anunciada sense embuts, només es posarà en marxa un cop s’esgoti el reduït marge de negociació existent amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i el Ministeri de Medi Ambient. De fet, la previsió dels organismes estatals és aprovar definitivament el pla via reial decret aquest estiu.

Els seus representants s’han mostrat plenament convençuts de la bondat del document i el consens assolit.

El Govern de la Generalitat reclama una modificació a l’alça del règim de cabals aprovat, que condemna l’Ebre català a un cabal mínim garantit per sota dels 100 m3/s durant 10 mesos a l’any. Vila insistí ahir a Tortosa que això agreujarà el fenomen de la regressió del Delta i la salinització del riu i contravindrà el marc normatiu europeu de manera flagrant. «El cabal de l’Ebre no pot ser vist com un cabal sobrant un cop ateses les expectatives de les comunitats de regants; és un variable bàsica que cal atendre», formulà.

Suprem i Constitucional

En aquest context, si el marge de negociació s’esgota sense acord, la Generalitat podria presentar un recurs al Tribunal Constitucional (TC) atenent a la invasió de competències de la Generalitat en matèria de salvaguarda del medi natural. A més, podria presentar un recurs contenciós administratiu que podria arribar al Tribunal Suprem, del qual Vila no va voler oferir detalls, i, finalment, un recurs a les institucions europees per l’incompliment d’un seguit de directives europees.

Vila, a més, assegura que la unitat d’acció del Govern en aquest afer és «total i absoluta» i considerà la CHE un instrument «obsolet» per gestionar el riu Ebre.